Lluís Permanyer

> Xavier Rubert de Ventós

   Extracte revista Tropos

Xavier Rubert de Ventós
parla amb el pintor Joan Claret
1974

 




 
     

¿Pretens dir alguna cosa extrapictòrica?

 

 

No.

 
   

¿Algun missatge social?

 

 

Cap.

 
   

Llavors, ¿només problemes estètics?

 

 

Sí. Composició, ritme, organització…

 
    ¿D'espais i de formes?

 

Espais i formes.

 

 
   

¿En tens prou amb blancs, negres
i grisos?

 

 

De moment, si.

 
   

¿Has tingut mai desitjos de fer "tachisme"?

 

 

No. Al contrari. No crec en la improvisació ni en la pincellada incontrolada.

 
   

¿Negues, doncs, el valor estètic
del gest?

 

 

En la meva obra, si.

 
   

En el que fas, la tècnica, ¿mana o serveix?

 

 

Serveix.

 
   

¿No creus, doncs, en allò que afirmen que, de certa manera, en l'art contemporani les tècniques substitueixen a la figuració?

 

 

 

Per mi la tècnica no té cap altra funció que la de servir a l'expresssió.

 
   

Si no ens dónes més tècnica que la dels que pintaven gargots, ¿qué ens dónes?

 

 

 

El que bonament puc.

 
   

En tota la teva obra hi ha una forta preocupació per l'estructura formal. ¿t'ha temptat alguna vegada l'estructura cromàtica?

 

 

El blanc, el negre i el gris són tan colors como qualsevol altre. Llum i sombra. Quan en una tela, fora d'aquests, he afegit un altre color, sempre l'he trobat accesori.

 
   

¿Et sembla un pecat artístic, en un quadre, un element accesori?

 

Sí. Perquè per a mi el problema és arribar a un màxim de senzillesa. Voldria que tot fos elemental, imprescindible, essencial. I que tot, inclús el més petit element, estés justificat.

 

 
   

¿Per a tu és important que
una pintura es justifiqui intel·lectualment?

 

 

Mentre tinguem ulls, un judici mai serà únicament intel·lectual.

 
   

En una obra tan “justificada”, depurada, essencial i austera de color como és la teva, ¿no pot faltar-li aquell punt de bogeria del què parlava Standhal?

 

 

Hi ha diverses classes de bogeria. Començant per l’expressionista i acabant per la del divisionisme reiteratiu. Jo m’identifico més amb aquesta.

 
   

¿La del calidoscopi?

 

A l'hora de pintar, mai vaig pensar en el calidoscopi.

 

 
   

¿I en les cristal•litzacions?

 

Tampoc.

 

 
   

Llavors, en concret, ¿tu no pretens representar res del món exterior?

 

 

Només formes geomètriques.

 
   

Però en les últimes teles buscaves a més la llum, l'atmosfera…

 

En un principi feia formes estrictament planes. Després vaig voler dotar-les de profunditat, vaig recórrer als volums geomètrics segons les lleis de la geometria clàssica. Avui, sense renunciar plenament, ja començo a prescindir d’ells. En la composició, penso més en els espais oberts i en el que deies: llum, atmosfera…

 

 
   

¿Quantes hores treballes tots els dies?

 

 

Vuit, deu...
 

Són les dues i mitja.
¿i si anem a dormir?

 

 

 

sitemap